Els passats dies 27 i 28 de juny vàrem realitzar a NAU escola una formació molt especial: Introducció a l’educació viva amb en Jordi Mateu.
És molt difícil explicar tot el que aquesta formació ha significat pel nostre projecte i per a les persones que en formem part. Estem molt agraïts a en Jordi per tot el que ens va ensenyar, acompanyar i donar. Ha estat increïblement generós compartint amb les 24 persones que vàrem assistir les seves vivències, coneixements, experiència… I a les persones que formem NAU ens ha regalat a més de tot això, el poc temps que li quedava fora de les hores del curs i la seva disposició a xerrar, reflexionar, compartir…
Va ser una formació reveladora, clarificadora, tranquil·litzadora, profitosa, enriquidora, divertida… Varem aprendre molt i sobretot ens ajudà a confirmar que la visió de l’educació que tenim a NAU no és cap bogeria, sinó que està plena de sentit.
El curs es va iniciar amb unes dinàmiques útils que ens dugueren d’una forma aparentment fàcil i sense esforç a reflexionar sobre la educació viva i sobre moltes idees preconcebudes que la gent sol tenir de la mateixa.
Ens va quedar clar que el sentiment que tenim a NAU sobre el fet que els dogmes, els patrons i els protocols no són adequats, està més que justificat.
Que els diferents tipus d’acompanyament (igualitari, directiu, motivador, absent…) no són bons o dolents, però que es converteixen en negatius quan s’empren com a patró.
Que educar des de l’educació viva vol dir cuidar i acompanyar els infants i que l’acompanyament adequat és el resultat de percebre les subtileses del moment, de la forma de ser i de sentir de cada infant… Que aplicar protocols sempre serà fals i que és impossible establir receptes.
Que l’acompanyament adequat serà aquell que l’infant necessita en aquell moment per sentir-se segur.
Que de vegades sentir-se segur passa per posar límits clars.
Que madurar significa entre d’altres coses assumir la frustració. I que l’adult ha d’acompanyar aquesta frustració des de l’amor i la calma.
Que ningú te les respostes perquè aquestes depenen de mil factors que canvien en cada cas i a cada minut.
Que el punt de partida ha de ser cuidar (paraula clau en el nostre projecte des del primer dia), que aquest cuidar farà que el nin es senti segur i des d’aquí podrà anar desenvolupant la seva autonomia.
Que una vegada aconseguides la seguretat i l’autonomia necessitarà un lloc ple d’estímuls per afavorir les seves vivències. Vivències que li serviran per construir-se com individu.
Que a partir d’una estructura bàsica d’escola hem de poder observar, qüestionar, reflexionar i adaptar o canviar el que sigui necessari.
Que l’aprenentatge és continu per part de tota la comunitat educativa, que mai ho sabrem tot, afortunadament.
Que el més important és un aspecte aparentment tan fàcil però alhora tan complicat, com és mantenir la presència, la mera PRESÈNCIA.
Gràcies Jordi per mantenir-la amb tanta generositat i paciència durant aquest curs.
