Avui us volem fer un regal: uns instants de solitud… Si, heu llegit bé. Solitud.  Preneu-vos uns instants de tranquil·litat, calma, aïllament… Uns instants només per a vosaltres.

Estones d’escolta cap a un  mateix, de respirar pausat, de silenci. Estones en què aprofitau per fer coses que us agraden i gaudir-les amb la vostra companyia. No cal que siguin grans fites…mirau per la finestra com es mouen les fulles dels arbres, agafeu un bon llibre i llegiu amb calma, escoltau aquesta cançó que us posa els pèls de punta… Ho sentiu? Veritat que es gaudeixen aquests moments? La intimitat que ens trobam en aquests instants tan nostres ens proporciona un plaer que difícilment aconseguirem trobar en altres moments de la nostra realitat quotidiana.

Amb aquesta reflexió us volem apropar al dia a dia de l’escola.  Els infants són uns experts en trobar i aprofitar aquestes estones de solitud, tan valuoses i necessàries. El joc en grup és sempre molt atractiu i els menuts cerquen constantment companys de joc amb qui relacionar-se. No negarem que tant infants com adults necessitam la presència d’altres persones. Som éssers socials i com a tals cercam relacionar-nos i establir moments de comunicació i vincle amb les persones que ens envolten. El nostre ventall de relacions es va ampliant a mesura que creixem i les nostres habilitats socials es perfeccionen amb la finalitat d’aconseguir establir lligams amb el nostre entorn.

 Però no hi ha dubte que els moments de solitud són també molt necessaris a la nostra vida. Aconseguir un espai i una estona on el protagonista principal sigui un mateix, on hi pugui haver lloc per a la reflexió, o simplement un lloc on gaudir l’aquí i l’ara.

Els  ambients de l’escola són escenaris de situacions molt diverses. Jocs compartits, conflictes, instants de complicitat que reafirmen una amistat… Moments on l’eix principal són les relacions entre els infants. Així i tot aquests espais també ens ofereixen la possibilitat d’observar, si estam atents, els seus moments de solitud.

Ser  testimonis de l’estona  en què un infant es troba completament sol i absort en una activitat concreta és un privilegi que no sempre sabem valorar. Sense ser-ne conscients, la nostra sola presència pot interrompre aquests instants tan fràgils. La manera de moure’ns, de col·locar-nos dins l’espai, de mirar…pot resultar intrusiva pels infants que estan gaudint de la seva solitud.

Abans de rompre aquest moments,  aturem-nos i observem. Si parau atenció podreu descobrir instants preciosos i màgics… Cançons xiuxiuejades molt dolçament, cares que dramatitzen escenes d’un conte millor que qualsevol actor, mans enfeinades en moldejar somnis, ulls curiosos que observen la trajectoria d’unes peces enfilades a uns tubs…

…I tot això esdevé en la intimitat d’aquests instants  màgics.

Us recomanam que prengueu exemple dels millors mestres que podem tenir, els infants.  Atreviu-vos a cercar el moment i el lloc. Endinsau-vos dins aquests petits instants de solitud que poden fer que contemplem la vida amb uns altres ulls.